Guadassuar es troba davant la possibilitat d'obtindre un nou BIC, un nou
reconeixement als tresors que per sort i estima, conservem. Després de
l'Església, ara li toca a un altre monument, immaterial, a una de les dos
festes grans del poble: les Danses.
Propietàries del poble, no de cap associació ni entitat, com s'ha escrit en
nombroses ocasions, l'Associació Amics de les Danses en representació
precisament d'eixe poble anònim i sobirà va elaborar i presentar el laboriós
expedient que està en estudi.
Ara, no té cap sentit presentar un expedient per a sol·licitar el BIC en el que
es defensen i es posen en valor uns trets únics i que contínuament s’actue en
sentit contrari, sense coherència i de manera irresponsable. Això és el que
està passant. Si no som capaços de controlar els elements fonamentals i recolzar els
mèrits de la festa, no mereixem que siga BIC. Així de clar.
Fa uns mesos –dies abans de l’inventat mig any danser– i de manera
casual, em vaig trobar a València una de les persones que estan elaborant
informes per a l'expedient. Confesse que li vaig parlar de la festa ometent el
que està passant actualment a Guadassuar. En acabar, em vaig preguntar
seriosament: ¿volem els guadassuarencs que les Danses siguen BIC?
Reflexionar,
analitzar, avaluar o qualsevol altre sinònim va a ser útil per a millorar el
que tenim. En qualsevol àmbit i terreny.
Però és fonamental
l'essència d'eixa opinió i anàlisi, la consistència del coneixement del tema. L'opinió i el
criteri no són qüestió de màgia ni de cap inspiració sobtada. En termes
musicals ningú es creu mestre de cap instrument quan només porta uns mesos
practicant. En altres terrenys és més fàcil colar i confondre. En el cas
particular que ens ocupa, el de les Danses de Guadassuar, hi ha una sèrie de
punts que et permeten opinar amb més criteri, que et donen fonament a l'anàlisi
que fas:
- la formació acadèmica (els estudis)
- l’observació des de fa
dècades (no només participació activa continuada més o menys inconscient, ni
res a vore amb l’arribar ara per
dir-ho ràpid, amb la incorporació fa dos dies després de portar anys sense
parar cap atenció)
- el conversar
detingudament, contrastar, intercanviar visions, etc. sobre la festa en tots
els especialistes amb el tema que existeixen actualment, compartint hores i
hores que et fan pensar i observar més encara
- les publicacions
realitzades al llarg de molt de temps sobre el tema, no sols a nivell local,
per tal de cridar l’atenció sobre els elements valuosos de la festa, per tal
que siguen apreciats tant dins com fóra del poble
- l’acció meditada,
estudiada i contrastada sobre la mateixa festa: reintroducció de l’Eixida i el
Cap de Dansa (fa 24 anys), l’assessorament als nous festers cada dilluns de
danses al migdia, l’elaboració i publicació de CD de la Fonoteca de Materials
de la Conselleria amb el seu estudi (any 1998), la col·laboració en les
activitats i publicacions dels Amics Danses...
- l'estudi i observació
de les manifestacions semblants que trobem al nostre voltant, dansaes i folies
que es ballen més prop i més lluny, com, quan, on, per què, per qui...
D'entrada, si observem
els nombrosos escrits publicats sobre les Danses, les conferències realitzades,
etc. al llarg d'anys sembla que cauen majoritàriament en sac foradat. Es
lligen?, sobretot per les persones que opinen? com potser passarà amb este. Un
exemple, a l'estudi (meu) que acompanya el CD de la Fonoteca de Materials de
l'any 1998 –fa quasi 20 anys– ja proposava millores –no
normes– que continuen obviant-se, millores, copiades any rere
any al programa de Sant Roc (per cert sense citar d’on vénen) i que encara no
s’arriba a percebre que s’intenten complir. Per tant, si una persona no és
capaç de llegir sobre el tema, hauria de ser prudent a l'hora de vesar opinions
i llançar decisions vinculants.
Front a la bona salut
de les Danses els últims anys en quan a
participació, tenim que la major degradació que ha sofert la festa ha
sigut en este període, precisament fruit de l’atreviment i de la inconsciència.
Per fer-nos una idea,
s’han pogut parar intents de construcció d’entrades als carrers de la Dansà
estil fira de Sevilla i també de decoració carrers amb materials i objectes
diferents als paperets tradicionals. Si esta degradació no es detén ens
carreguem la festa, així de clar. Ens apuntem a la conservació o a la
degradació?
No oblidem que existeixen
nombrosos interessats per les Danses de Guadassuar de fóra del nostre poble
(alguns de lluny), interessats per allò que hem conservat al llarg de segles.
Internet és la manera més fàcil i comú d’obtindre informació, però si entrem a youtube i posem «Danses de Guadassuar»,
trobem...
Fer les coses i
prendre decisions després d’una seriosa reflexió i si pot ser mesclada amb una
sòlida formació i informació sol resultar més convenient que fer les coses
sense pensar-les.
Apuntat tot açò,
convindria si de cas recordar i ordenar tot el fons, tot l'entramat de nou.
Concretar a més d'especular.
Anem a partir d’uns
pressupostos inicials, bàsics:
- les Danses NO SÓN una festa folklòrica, per tant s’ha de desvincular de
qualsevol grup de dansa folklòric i de qualsevol exhibició folklòrica (no és
una recuperació de museu, és una festa viva; no té res a vore amb els balls de
comptes)
- traure les Danses del seu context (espai: el carrer, i temps: l’última
setmana d’agost) és molt delicat i si es fa, s’ha d’estudiar de quina manera;
no valen les comparacions amb el que fan altres festes, estem parlant de
singularitats molt extremes, no de festes homogènies
- les Danses no són la Dansà, encara que siga la part més important; les
Danses són un ritual (Passacarrer, l'Eixida, el Cap de Dansa, la Dansà i el
Danseret), però les Danses són també molts altres elements: el carrer i el
veïnat, la participació oberta, el públic, la confecció de trages, la
simplicitat, l'arrelament en el temps, la consciència de la festa, etc., etc.
- qualsevol persona no pot introduir el que li done la gana ni inventar res
sobre la festa, tot i que esta no tinga propietaris
Directament, hui,
caldria eradicar de manera immediata (i fàcil):
- que cap persona
reproduïsca el repic amb les castanyoles que fan les caixes (recurs emprat en
un determinat moment per l'única caixa que tocava a les Danses per tal
d'arrossegar ell sol el número creixent de balladors); la simplicitat en el
moviment, en el toc de castanyoles, en la confecció de trages, etc. és el que
ha fet que perduraren en el poble, no en especialistes
- suprimir la recent
celebració del mig any almenys de la manera que es porta a terme i que va totalment en contra del que hi ha expressat a l’expedient BIC (altre tema seria
reconvertir l'acte sense que aparega el que es fa en agost)
- eliminar l’ús del
terme disfressa tan extés últimament, quan el concepte és fer-se
trages de Danses (posar-se damunt allò que no és habitual i diari); l'ús
del terme disfressa demostra no tindre ni la més mínima idea del valor
de la festa, a més d’estar perjudicant-la de manera greu
- les imatges i les
informacions que es faciliten als mitjans de comunicació sobre la festa són
fonamentals (per exemple, no es pot medir l’èxit de les Danses amb els litres
de cassalla que s’han begut)
- evitar pintar carrers
amb l'excusa d'innovar; les Danses no necessiten més elements dels que ja
tenen, almenys si volem conservar-les
A ressituar i
controlar (que no significa prohibir):
- les desfilades al
descans de la Dansà no han de superar la Dansà en sí; els vehicles grans i a
motor i el so gravat amb tants decibels és totalment alié a la festa
- no convertir en
fonamentals ni alimentar elements introduïts en un determinat moment (prova que
és una festa viva):
o
els premis són un reconeixement i una ajuda però no
haurien de ser el motiu per a eixir a ballar, haurien de potenciar els elements
importants i no premiar qui no balle bé, qui lloga o compra trages, etc.
o
que l'organitzador siga un home (fester) i l'objecte
d'adoració una dona (la reina) –tema delicat i anacrònic– no
es soluciona nomenant també un rei
o
si en determinats moments de no molta alta participació
es convidaven associacions (molt bona idea en aquell moment), ara que ja hi ha suficient participació això no s'hauria de convertir en una obligació i que cada dia li
toca a...; la participació és lliure (altre element molt valuós per a BIC)
Altres qüestions i
comentaris que caldria tindre en compte i que millorarien la festa de manera
notable serien:
- ser fester de Sant Roc, no significa obligatòriament estar pel mig la
Dansà; si no et motiva el tema, no cal estar per dins (hauria d’existir l’opció
de ser fester de Sant Roc sense participar en les Danses per a qui no li
interesse ni tinga ganes de col·laborar)
- si resulta simpàtic que algú es tinte el pèl o que es facen un blusó
original, no hauria de ser la preocupació màxima de molts festers: podem
no tindre idea de què és el Danseret, podem no haver vist mai l'Eixida,
però el pèl i el blusó no falten (són dos coses diferents: la festa del
mes d’agost i organitzar les Danses)
- la figura últimament de festers de reforç d’anys anteriors no és
necessària; la Dansà funciona pràcticament sola si no s’entorpeix, només es
necessiten uns pocs festers, així que més persones pel mig donant ordres
diverses als balladors (com fer-los avançar sense ballar...) o provocant que
paren a beure cada dos passes no fan altra cosa que interferir
- no es pot destrossar el ritual: ni per falta de puntualitat ni per haver
triat cases per a fer l’Eixida a l’extrem contrari del carrer
- l’Eixida és una part d’aquest ritual de les Danses i caldria evitar la
concepció photocall: eixir de la
casa, foto, i fugir ràpidament per a que passen els següents
-
la figura del Cap de Dansa –de difícil ubicació des de la seua
reintroducció– no hauria de banalitzar-se amb persones que ni saben ni volen
saber res de les Danses
- l'assessorament als festers s'hauria d'iniciar prompte, no el dilluns de
danses a hora de dinar, i des d'un primer moment que queden clares les coses
- un fet també simpàtic com repartir melons (no té res a vore amb la festa)
entre els veïns del carrer que sopen a la porta de casa (element valuós de cara
al BIC) no es pot realitzar al Passacarrer de manera que el frene i el trenque
i l'important siguen els melons, no el Passacarrer
- no estaria gens malament que el sopar de festers i músics es fera al
carrer, prop d’on es porte a terme la Dansà; per una banda s’incidiria sobre un
dels elements fonamentals, la
sociabilitat (veïns sopant al carrer, contacte entre...) i per altra es
reduiria el desplaçament des de lluny que ocasiona retards i un trasllat absurd
amb músiques alienes per carrers on no hi ha ningú (el sopar, simple, com la
festa, d'entrepà; el sopar no és més important que les Danses)
- el fet que ballen xiquets de poca edat, a més de fer gràcia, denota que valorem i sentim la festa, que des de menuts
es senten les Danses i cuidem el futur, molt bé, però no pot haver un nombrós
grup de pares i mares frenant la marxa de la Dansà, al mateix temps que es tapa
la visibilitat de les fileres que avancen pel carrer (es pot vestir els xiquets
i que no ballen fins que no siguen més grans; també es pot ensenyar-los a casa
a que ballen bé, com s’ha fet sempre)
- la Dansà de dissabte hauria de ser igual de participativa com la resta de
dies i eixir a ballar i a gaudir sense complexos, inclús de manera espontània
- les caixes suporten una càrrega descomunal: arrossegar els centenars de
balladors i balladores que no solen escoltar ni controlar el ritme de les
castanyoles; fa un temps era anecdòtic –només divendres– el fet de que
estiguera tot un carrer sencer ballant d’extrem a extrem i la resta de dies els
balladors i balladores es traslladaven al
llarg del carrer, ara això ocorre pràcticament tots els dies, per tant,
facilitem-los la feina (exemple d'innovació molt ben utilitzada és el sistema
d'escolta amb auriculars que utilitzen per coordinar el ritme)
- és molt difícil que la música dels instruments de vent arribe a tots els
balladors si el carrer està en moviment d'extrem a extrem, a més, enmig el
soroll de les castanyoles dels centenars de balladors, però segurament sí que
és possible distribuir-se de millor manera per tal de que no es produïsquen
desajustaments
- com a pasdoble que és, el Danseret (substitut del fandanguet final) hauria
de ballar-se agafats per parelles, descartant en la mesura del possible els
moviments tribals tan habituals
Utilitzant una
expressió molt usual actualment seria buscar l'excel·lència, mimar la
festa. Si Guadassuar vol continuar degradant-la, almenys jo personalment em
desmarque i no vull ser còmplice.
Que un monument o una
festa siguen declarades BIC no és cap premi. És un reconeixement per haver
preservat uns elements d’alt valor, i al mateix temps, és un compromís per a
continuar conservant-los.
Qualsevol document
referent al patrimoni immaterial ho deixa clar. Per exemple, llegim el Plan nacional de salvaguarda del patrimonio
cultural inmaterial i ens sorprendrà que
cada un dels punts es compleixen a les Danses de Guadassuar, però
atenció, l’últim dels díhuit punts diu: és vulnerable.
Si els guadassuarencs
estem d’acord amb conservar, cuidar i mimar, avant. Si l’opció és actuar cadascú pel seu compte
sense to ni so destruint eixos elements de valor açò és una altra possibilitat.
Fàcilment les Danses les podem convertir en una desfilada de disfresses a la
manera de Vinaròs, Santa Cruz de Tenerife o Notting Hill.
En eixe cas, si esta
és l’opció, aviseu, deixem de lluitar per ser únics i diferents i es retira
immediatament la proposta per a que les Danses siguen BIC.
Joan B. Boïls
