Francesc Zacarés és, sense dubte, un dels
compositors valencians més notables dels nostres dies. I també un dels menys
reconeguts per les seues (i nostres) terres. Solen passar estes coses. La seua
vàlua sí que l’aprecien en canvi a nombrosos llocs de l’estranger on no paren
de premiar les seues composicions: Holanda, Estats Units, Itàlia, França, Bèlgica,
Japó...
El seu lligam amb Guadassuar dura ja 27 anys. Des
de 1989 és professor de l’Escola de Música i a més del 1995 al 2006 va ser
director de la Banda de la Societat Musical.
L’empremta guadassuarenca està present des de
fa temps en moltes de les seues composicions en les quals utilitza melodies
populars per a l’elaboració de l’obra: Sant Roc (pasdoble encàrrec dels festers
del 1997 i que obri tots el concerts d’eixe dia), Guadsual·lia (per a banda, interpretada a Holanda al Certamen
Internacional de Kerkrade per la Banda de Guadassuar dirigida per ell mateix), DansCinc-GuadBrass (escrita per al prestigiós
quintet de metalls Spanish Brass Luur Metalls), Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar (pasdoble dedicat a esta
banda mentre era director d’ella) o De
Causis ‘The order of the Chaos’ (obra obligada per a la Secció d’Honor del
Certamen de València el 2011).
La més recent de les composicions on continua
estant present l’empremta de la música tradicional de Guadassuar es titula Il·liberis, un concertino per a flauta i piano. Curiosament l’obra està dedicada
al flautista Miguel Llopis, fill del que va ser director de la Banda de
Guadassuar entre 1978 i 1981, anys en què este flautista formava part de
l’esmentada banda.
El mateix autor indica: “basat en les
metamorfosis de melodies de danses de Guadassuar”. Ara, coneixent l’estil de
Paco Zacarés que ningú espere escoltar melodies conegudes citades de manera
textual. La qüestió és que eixos temes
els transforma i metamorfoseja, com
sol dir, per tal que resulten material útil i així elaborar la composició,
generalment d’estructura també complexa.
Uns exemples del que fa. El primer tema de la
forma sonata que estructura l’obra està basat en la primera melodia de la Dansà
però “introduint un mode octòfon sobre el que es construeix una nova melodia”.
El tema A de la segona part del
desenvolupament està creat a partir de la melodia de l’Eixida i la metamorfosi la realitza “superposant
la melodia al ritme harmònic generat anteriorment”.
El tema B de la mateixa segona part del
desenvolupament pren com a referència el Passacarrer de les Danses “amb una
disminució de valors rítmics i amb algunes xicotetes variacions melòdiques”.
L’estructura d’este desenvolupament “es basa
en atorgar potencials numèrics a les diferents notes del mode octòfon utilitzat
segons les atraccions d’intervals de 2a menor i 5a justa”. La composició la finalitza amb una fuga que actua com a reexposició del primer tema de la forma sonata, una fuga a cinc veus amb un subjecte i quatre contrasubjectes…
Il·liberis és
interpretada regularment per tot arreu del món (Corea, Japó, EEUU...) i forma
part del programa dels estudis de flauta del Conservatori Superior de València.
L’obra ha sigut transcrita també per a clarinet i piano per l’autor.
I per si fóra poc, allà on va indica la
procedència de les melodies. Exemple a assenyalar és el del passat any a Udine
(Itàlia) on impartia un curs d’anàlisi. Els exemples corresponien a les Danses
de Guadassuar, i a més de la música, els va parlar de la festa, que els
llogarencs relacionaven amb la pròpia tradició carnestoltenca tan prop com estan
de Venècia…
Un gran luxe que Paco tinga present
Guadassuar i les seues músiques en les composicions que continua escrivint.
Ell, un excel·lent ambaixador de Guadassuar pel món. I un gran deute que té
este poble amb Paco Zacarés.
