Bestiolari, l’últim llibre de Vicent Ferri, es va presentar dies
enrere a Sueca. Una col·lecció de breus capítols dedicats a les més diverses
bèsties que han acompanyat la vida humana d’una manera o altra al llarg de la
història, bèsties de tot tipus, tant animals com no. L’acte comptà amb la
intervenció d’Emili Piera, mantenidor del to satíric predominant al llibre.
El capítol titulat
Milacre 2 va sobre el gos, concretament el de Sant Roc. En ell es conta la
coneguda història del soldat de Guadassuar que marxa a la guerra de Filipines i
que després de ser salvat per eixe sant de l’afusellament segur que li venia
damunt en encomanar-se a ell, acaba a Maó aïllat perquè hi havia perill de
contraure la pesta bubònica. El sant lliurador de les pestes!
D’ací l’estrofa de la
coneguda cançó A ballar les Danses al
carrer Major: “tot aquell que balle les Danses, anirà a Maó igual que les
panses”. Fent un poc de memòria, l’estrofa és la que canta la tia Encarna al disc de la Fonoteca de
Materials sobre les Danses de Guadassuar, publicat el 1998 i reeditat el 2008
(inoblidable la imatge de la gravació de la tia
Encarna amb els rul·los al cap junt a Vicent Torrent).
Al Bestiolari, després de contar i comentar la història referida, el
capítol finalitza amb: “Siga com siga, mentre assajaven les danses en
Guadassuar cantaven una lletra al·lusiva al soldat i la seua estada en Maó com
a cosa que no passà desapercebuda en esta població riberenca”.
El que ocorre. Si
mostres el millor del teu poble en les millors de les condicions a persones que
fan coses importants, pot ser que parlen d’elles. En este cas, si convides a
que coneguen les Danses un dia dels bons de l’última setmana d’agost...
Una manera d’engrandir
la festa.