Tercer volum de Versions de la Muixeranga d’Algemesí. Encara que res té a vore la
Muixeranga amb Guadassuar ni tampoc la seua música, una de les versions que
formen part d’este volum va ser gravada al poble, en concret a una casa
particular (en ma casa). Es tracta d’un arranjament per a flauta de bec i orgue
fet per Raül Carrión, professor del Conservatori de Torrent a la manera barroca. Les raons
d’enregistrar-se en tan particular lloc: la relació amb la música antiga del
nostre poble, l’orgue propietat de La Dispersione que anava a ser utilitzat en
eixe cas i els dos intèrprets –David Antich i Ignasi Jordà– que porten molts
anys lligats a Guadassuar. (A la presentació es va fer referència de manera
anecdòtica al xiquet aquell que contemplava la gravació amb pijama abans d’anar
a dormir).
Són 15 versions més que es sumen a les 12 del
primer volum i a les 14 del segon, amb els més diversos estils musicals.
La Muixeranga, una música –l’original i les
versions que d’ella es fan– que ens commou, ens identifica, ens arrela, però és
d’Algemesí (com s’indica clarament a la portada d’este disc). Guadassuar té músiques,
celebracions i elements identificatius del mateix nivell (o més, sobretot si et
sents carabassot). Només cal tindre-ho clar i no pensar que tot allò que ve del
poble del costat és millor mentre descuidem el que és nostre.