Tres dates en la difusió
i popularització del Bolero de Guadassuar: 1980, s’edita el Cancionero Musical de la Provincia de
Valencia de Salvador Seguí on es fa pública per primera vegada la melodia que havia sigut cedida per Agustí Roig; 1988, el Grup de Dansa de l'Alcúdia
l'adapta per al ball i la grava el disc El
bo de la post; 1999, el ball del Bolero és introduït per Alicia Monleón i Paloma Cucarella a la Repartició de la Carn arribant així a tots els
guadassuarencs que una vegada a l’any gaudeixen d’esta joia pròpia situada en
un aparador de luxe.
A partir d'estes
tres referències hem pogut comprovar la proliferació de versions i les més
diverses utilitzacions d'esta melodia, des d'origen per a composicions de música
culta a interpretacions de grups de dansa, etc., etc. (Es poden vore els
articles “Versions i visions del Bolero de Guadassuar” de Joan B. Boïls i “La
lletra del Bolero” de Teresa Gomis Baixauli en els programes Guadassuar en Fira de 2016 i 2018
respectivament.)
Bé, ara han
aparegut dos noves versions molt interessants i innovadores, molt distintes encara
que quasi coincidents en la denominació dels projectes. Les dos s'han escoltat
en concerts en directe, és a dir, no procedeixen –de moment– de cap gravació.
Fa uns mesos actuava
al Jimmy Glass de València –el principal centre de jazz de les nostres terres–
el Sandra Boïls Trio amb el seu projecte Arrelats.
La cantant, amb orígens a Guadassuar, sorprenia amb la interpretació del
Bolero. Tant el text com la melodia no s’han modificat, però tant la
introducció de la guitarra com l’acompanyament i les harmonies estan, com és
lògic, dins el context del jazz. El trio el completen el guitarra Manuel
Hamerlinck, autor de la versió, i el contrabaix Jaume Guerra.
L’altre cas ve de
part de la Capella de Ministrers, una agrupació que interpreta habitualment
música medieval i renaixentista. Al seu projecte Arrels dedicat a l’apropament de la música tradicional valenciana
amb instruments i procediments de la música culta i la música antiga, tenim una
nova interpretació del Bolero de Guadassuar.
Curiós escoltar-lo
amb arpa barroca, dos violes de gamba i guitarra barroca, cantat per la soprano
Èlia Casanova i Josep Aparici ‘Apa’, una de les principals figures del cant
valencià, que intervenen a solo alternant-se o a dos veus. Altra peculiaritat,
el text, donat que junt algunes estrofes habituals se’n canten dos més creades
per l’escriptor Marc Granell. Són les dos que canta la soprano i contenen un
clar caràcter feminista, com de resposta al text masculí.
Al projecte Arrels trobem músics coneguts pels
guadassuarencs, com el flautista David Antich o Eduard Navarro, que participà a
la passada festa de sant Antoni, a més d’altres sis instrumentistes procedents
dels dos àmbits, el popular i el cult.
Com cuiden els
forans els tresors de Guadassuar!