El llenguatge canvia, es transforma, paraules es posen de moda per a passar a ser utilitzades de manera més abundant, per a ser utilitzades amb noves intencions: evento, gourmet... O excel·lència.
I és possible reunir un conjunt d’excel·lències.
Això va ocórrer dies enrere.
El Palau de la Música de València, auditori
excel·lent, la Banda Municipal de Barcelona, agrupació excel·lent. Un pasdoble
escrit per Francesc Zacarés, compositor valencià excel·lent, dedicat a La
Repartició de la Carn, un acte únic, exclusiu del nostre poble, excel·lent.
Escrit este amb melodies extretes de la nostra excel·lent tradició oral,
conservada com en pocs llocs. Melodies reutilitzades de manera excel·lent per a
que siguen ballades per Gegants i Cabuts que representen les arrels més
profundes del poble –idea excel·lent–, o la melodia del Bolero, la més estesa
arreu del territori forà. I participació al concert del quintet Spanish Brass,
agrupació més que excel·lent, on hi ha un component del poble i amb la qual el
poble manté una estreta relació.
La partitura del pasdoble ha sigut editada
excel·lentment per SB amb les pertinents explicacions sobre el seu origen i
construcció. També hi ha un origen excel·lent del pasdoble, uns festers –els de
sant Vicent 2017– que fan de mecenes i encarreguen art a artistes de primera
fila: acció excel·lent.
I Guadassuar present en tot eixe cúmul
d’excel·lències. Tot açò exposat en luxosa vitrina a València o Barcelona.
(Observem si no ho hem fet mai les excel·lències arquitectòniques, festives,
musicals, personals i socials… de Guadassuar).
Ara, a l’excel·lència, siga en l’àmbit que
siga, no s’arriba de la nit al matí. Costa temps, dedicació, esforç. Rarament
s’aconsegueix amb interessos personals per davant de tot, rarament
s’aconsegueix tenint-ho tot a favor, tot fàcil, rarament s’aconsegueix havent
arribat a eixe àmbit fa res de temps.
L’oposat a excel·lent és mediocre,
on s’arriba si hi ha interessos, si es té tot a favor i no es lluita, si no
tens ni idea de res. I lamentable és pensar que s’és excel·lent quan
s’és, en realitat, mediocre.