“A la Aurora
tenéis a la puerta...”
Faríem
ràpidament una estadística dels guadassuarencs que han vist o assistit a este
acte, un dels significatius de les nostres festes d’hivern, i els resultats probablement
serien bastant concloents, ja sabem en quin sentit. Entre els de vot afirmatiu
hi ha molts que han anat quan algun familiar ha sigut fester, i prou, mai més.
I de segur, un grup important, al marge del sí i el no, coneixen l’acte des del
llit, si és que tens la sort que passe per davant de ta casa i a més tens un
dormir lleuger, perquè la Despertà no desperta tant com les boletes de Sant Roc
el setze d’agost a la matinada.
Bé, així com fires
hi ha a molts llocs –poques tan antigues com la nostra–, o la Repartició de la
Carn és un acte exclusiu i únic del nostre poble –en cap lloc es celebra res
semblant i per això hauríem de mantindre eixa exclusivitat i no introduir
elements aliens, com hem escrit en moltes ocasions–, els cants de l’Aurora
s’emmarquen en un context molt més ampli.
En molts
territoris es practicava esta tradició de resar el Rosari i anunciar-ho
convocant abans el personal (la Despertà), costum que té l’origen, en quan a les
primeres confraries del Roser a les nostres terres al segle XVI. El que es conserva actualment, i tal i com
ocorre a Guadassuar, són cants populars adaptats al lloc, al temps, a l’espai,
a la idiosincràsia del poble.
Per això, tot i
que es comparteixen lletres i algunes melodies tenen girs semblants o inclús
fragments quasi idèntics, la tipologia és extensíssima, des de cants monòdics o
polifònics (a diverses veus, homofòniques), acompanyaments de tot tipus
(instruments de vent amb o sense percussió, rondalla, a cappella...), diferents melodies, diferents oracions, balls, etc.
Ens referim als
cants de l’Aurora, a tots, perquè cal aclarir que al nostre poble són dos actes
diferents la Despertà i el Rosari –que sovint, inclús al programa de festes es
confonen–, i a més, al Rosari es canten les Salves, que mereixen un capítol a
part. I en altres llocs encara hi ha molt més. (Recordem que a Montesa esta
devoció l’han conservat cantant de manera popular unes músiques composades pel
mestre Cuevas que encara interpreten
cada Nadal).
En comú tenen
els cants de l’Aurora, siguen d’on siguen, que són en castellà, cantats pel
poble –per intèrprets no professionals, no instruïts–, la interpretació es
desenvolupa al carrer, i es caracteritzen per l’escassa rigidesa rítmica. En
este sentit només cal observar al nostre poble el músic que acudix per primera volta
i és incapaç de seguir el cant fins que no ho ha tocat unes quantes vegades.
Perquè a Guadassuar,
la Despertà s’acompanya amb instruments de vent de banda, sense percussió –de
nou altra prova de la rica tradició bandística–. Existeixen a l’arxiu de la
Societat Musical unes partitures autògrafes de Virgilio Beltrán fotocopiades (on
estan els originals que mai han estat a l’arxiu?) que recullen eixa música de
caràcter oral i que evidencien la llibertat mètrica esmentada amb canvis de
compassos, calderons, etc. que a més, després no coincideixen exactament amb el
que es canta. És l’assumpte d’intentar transcriure a la música culta una música
de tradició oral. Altra qüestió que està en l’aire, segurament de difícil resposta,
és si l’acompanyament de baix a les dos veus de la melodia –i algunes harmonies
afegides per exemple al paper de clarinet 3r en la introducció instrumental– és
obra del propi Virgilio Beltrán donat que no ho trobem en altres pobles on la
melodia és del mateix caràcter.
Fins els anys
huitanta la Despertà i Rosari de l’Aurora es feien a Guadassuar en altres dos
ocasions, el primer diumenge de maig (el
diumenge de la Rosa) i el primer d’octubre (el rosari de tot el món, que commemora la victòria de Lepant contra
els turcs). No oblidem tampoc que esta devoció a Guadassuar portà a construir
l’any 1843 la capella de l’Aurora annexa al campanar, en peu fins el seu
enderrocament el 1976.
L’any 2001 la
Fonoteca de Materials de la Conselleria publicà els volums 28, 29 i 30 dedicats
als Cants de l’Aurora amb una
selecció de 38 pobles i 120 músiques on apareix el poble de Guadassuar
representat per la Despertà i una salve (Ya
que tú eres la llave). Tres anys abans, arran de la gravació del disc de
les Danses ens preguntaren els responsables de la Fonoteca sobre esta tradició al
nostre poble i allà que es presentaren Vicent Torrent i Josemi Sánchez a
l’antiga SENS on es va enregistrar amb un grup de músics de la Banda i un grup
de veus de veïns. Este triple disc es va publicar també amb format llibre
–grandària CD– amb diversos estudis sobre el tema.
No és lloc este
per a un anàlisi detallat, però trobem pobles amb una melodia bastant
coincident amb la nostra, que no el text: Vinalesa, Albalat del Sorells,
Torrent, Corbera, Villar del Arzobispo, El Palomar (amb el text del Padrenuestro),
la Vall d’Uixó (“En el monte llamado l’Alcúdia...” canten), o Benimuslem que és
el poble que més coincidix en música i text.
Lògicament, a
més dels pobles inclosos en esta mostra hi ha molts més on podem trobar cants
de l’Aurora amb major o menor vigència. En citem dos per les seues analogies
amb Guadassuar. Alfarb, on el segon dia de Nadal sona l’Aurora pels carrers amb
instruments de banda, una melodia –i instrumentació– molt semblant a la nostra,
precedida d’introducció també que ens recorda la de Guadassuar però amb la
intervenció virtuosa d’un bombardí que és recolzat pels acords de la resta
d’instruments. Esta música de l’Aurora l’alternen amb una masurca popular que
res té a vore. I l’altre lloc, Castielfabib,
a un indret tan remot com el Racó d’Ademús, amb una melodia pràcticament idèntica
a la de Guadassuar –sense la introducció– però molt més ràpida interpretada per
rondalla amb flauta i violí que fan també la melodia. Les estrofes del text
també coincideixen en gran part. Es canta el dia de Pasqua a les cinc del matí
–això és exactament abans del conegut volteig humà–, i els pocs llogarencs que
la mantenen diuen que la velocitat es deu a la temperatura que fa a eixes
hores. La veritat és que a Guadassuar també hem tingut episodis no fa molts
anys d’obstrucció de mecanisme de trompa o congelació de saliva que ix de
l’instrument a causa de les baixes temperatures.
Conéixer per a
valorar. Curiós era observar les cares d’alguns guadassuarencs el passat estiu
quan Pep Botifarra començà a cantar La
despertà, una melodia d’aquestes recollida a Novetlè; per la lletra la identificaven.
També és veritat que aquelles cares eren senyal que eixos guadassuarencs
coneixien la nostra Despertà.
El més
important de tot és que Guadassuar ha conservat, una vegada més, una tradició
que en altres pobles ha desaparegut. No la deguem a ningú, no hem copiat de
ningú. S’ha conservat viva, no folkloritzada,
és a dir, no ve d’un grup tancat que assaja i actua fora de context.
I mereix
disfrutar-la tot i l’horari en un dia laborable (es pot assistir abans d’anar a
treballar). Silenci, nit, música i cant, col·lectivitat i sentiment d’identitat,
fer-se de dia al carrer de festa...
I mereix
mantindré-la sense les aportacions de
qui l’acaba de descobrir i “amb intencions de millorar-ho” i sense tindre en compte
els qui l’han mantingut discretament quan ningú li feia cas, ho transforme i
destrosse. D’això ja en tenim prou. Per exemple, una bona idea seria
preocupar-se per cantar. O en sentit contrari, no permetre que es perdera de
nou (es va recuperar el 2017) la visita al senyor rector al començar la
Despertà que a més, té estrofa autòctona: “Señor cura, a usted dignamente /
licencia pedimos para empezar, / y alegrar cantando todos juntos, / las calles
y plazas de Guadassuar”.
No sé si algun
dia arribarem a ser conscients de que les festes de Guadassuar no són com les
de tots els pobles, tenim un reducte amb més arrel, amb més valor; no cal
imitar. No som com tots. Mentrestant continuarem escrivint articles i llibres per
vore si poc a poc ens conscienciem del tresor festiu del nostre poble.
Joan B.
Boïls