EL VIOLONCEL DE BACH EN dsp

Si diem que Guadassuar és una referència dins el món de la música antiga (música amb criteris i instruments històricament fonamentats) no és cap exageració. Sense detindre’ns a desenvolupar la trajectòria de La Dispersione, agrupació de caràcter professional sorgida el 1999, només cal fixar-nos en el prestigi del Curs de Música Antiga –iniciat el 2003–, i faltava, el 2016, la creació del segell dsp.

Així, si fa uns mesos es publicà, The Curtain, el quart disc de l’agrupació, ara apareix el segon títol del segell discogràfic de Guadassuar dsp, un doble CD amb la integral de les 6 suites per a violoncel sol de J. S. Bach.

El seu intèrpret, Leonardo Luckert, estretament lligat a la Dispersione i també al Curs de Música Antiga. (Moltes persones del poble el saluden quan es troba per ací quasi com un guadassuarenc més).

Professor de viola da gamba a Sevilla, presenta en esta gravació, d’entrada, una versió amb violoncel barroc quan només n’existia una portada a terme per intèrpret espanyol (en realitat tres violoncels ha utilitzat en l’enregistrament realitzat a l’Auditori de Guadassuar). Partint de l’excel·lent tècnica que ens demostra cada vegada que es posa junt a l’instrument, les versions són lectures molt meditades i madures després d’interpretar-les en concert en nombroses ocasions, amb interessantíssimes aportacions personals derivades del seu domini de la viola da gamba. En definitiva, aportacions al terreny de la interpretació històrica i al de la interpretació d’esta obra en concret.

La presentació de la carpeta i el llibret criden l’atenció pel seu disseny. Dins, diu que com que “molt s’ha escrit sobre les sis Suites”, vol incloure una sèrie de poemes que l’han acompanyat en les interpretacions i gravacions de les suites. Són sis poemes, cada un d’ells dedicat a un color diferent, escrites per la seua mare, desapareguda fa poc de temps, i mai publicats.

Leo ha volgut que les notes del llibret –inclosos els poemes–i aparegueren en valencià. En primer lloc pel lligam amb Guadassuar, i en segon lloc per sentir-se valencià de naixement, en haver vingut al món a la Valencia de Veneçuela, una terra que va abandonar el 1992 per instal·lar-se a este costat de l’oceà.

Tot un luxe de gravació, tot un luxe de músic i tot un luxe de persona.

MÉS VERSIONS DE LA MUIXERANGA

Tercer volum de Versions de la Muixeranga d’Algemesí. Encara que res té a vore la Muixeranga amb Guadassuar ni tampoc la seua música, una de les versions que formen part d’este volum va ser gravada al poble, en concret a una casa particular (en ma casa). Es tracta d’un arranjament per a flauta de bec i orgue fet per Raül Carrión, professor del Conservatori de Torrent a la manera barroca. Les raons d’enregistrar-se en tan particular lloc: la relació amb la música antiga del nostre poble, l’orgue propietat de La Dispersione que anava a ser utilitzat en eixe cas i els dos intèrprets –David Antich i Ignasi Jordà– que porten molts anys lligats a Guadassuar. (A la presentació es va fer referència de manera anecdòtica al xiquet aquell que contemplava la gravació amb pijama abans d’anar a dormir).

Són 15 versions més que es sumen a les 12 del primer volum i a les 14 del segon, amb els més diversos estils musicals.

La Muixeranga, una música –l’original i les versions que d’ella es fan– que ens commou, ens identifica, ens arrela, però és d’Algemesí (com s’indica clarament a la portada d’este disc). Guadassuar té músiques, celebracions i elements identificatius del mateix nivell (o més, sobretot si et sents carabassot). Només cal tindre-ho clar i no pensar que tot allò que ve del poble del costat és millor mentre descuidem el que és nostre.

EL CANT DE LA TERRA

Molt probablement, a dia de hui, un dels millors ambaixadors de Guadassuar per les nostres terres i inclús més enllà.

El cant de la terra és el llibre-disc que ens ajuda a conèixer millor Pep Gimeno ‘Botifarra’, persona sensible com cap, amb una memòria prodigiosa i que tants anys porta al costat de músiques i dites orals. Publicat per l’editorial Bromera, ha sigut escrit per dos persones notables les quals ens endinsen en la figura de Botifarra, per una part Joan Olivares –altre faedor del seu poble, Otos– amb una conversa, i Josep Vicent Frechina amb un anàlisi de la seua producció.

Després de nombrosos discos gravats i centenars d’actuacions, Pep ‘Botifarra’ va vore complit un desig que portava temps intentant dur a terme: cantar i enregistrar el Bolero de Guadassuar. A partir d’eixe moment, fa any i mig, esta música l’acompanya constantment allà on va i l’ofereix al públic siga quina siga la formació del recital: amb rondalla, amb banda, amb el sol acompanyament de guitarra, amb la jazzística del disc junt Pau Cháfer...

Dos exemples només. El concert davant la Universitat de València el passat estiu amb la Banda de la Federació de Societats Musicals en la programació de la Fira de Juliol o l’escena en una de les presentacions fetes a diversos pobles de El cant de la terra, on dos xiquets de no més de cinc anys, sentats als genolls de les mares, entonaven el Bolero de Guadassuar al mateix temps que Botifarra el cantava. Se’l sabien tot.

Que una persona com Pep ‘Botifarra’ que ha aproximat la música tradicional valenciana –i de quina manera– a tot tipus de públic porte al seu equipatge el Bolero de Guadassuar no és qualsevol cosa.

I de segur que el tema no acaba ací i el lligam amb la música tradicional de Guadassuar tindrà nous episodis. Hi haurà més.

UN PREGÓ

PREGÓ DE LA FIRA DE SANT VICENT 2017
~ GUADASSUAR ~

(per al 28 de gener)

Guadassuarencs, guadassuarenques. Estem en Fira! Ploga o neve, faça aire, trone o rellampegue, estem en Fira. Comprovat està, i això no ens ho lleva ningú.

Mireu com estan els carrers del poble.

Mireu quanta gent ve a Guadassuar a compartir els nostres dies grans.

Els festers m’han convidat a pujar a este balcó i vos assegure que des d'ací dalt es veuen molt clares les coses: el com som, el significat de la paraula fira.

Fira vol dir gran mercat, vol dir festa. Les paraetes, el bullici de la gent, les cares que feu. Està molt clar.

Un gran mercat que va sorgir fa segles en esta plaça.

_______

Perquè en esta plaça està l’origen del nostre poble, ací va començar la nostra història, precisament ací on estem va nàixer Guadassuar.

Ací tenim la torre de l'alqueria que donà origen al poble, convertida temps més tard en campanar que ens anuncia bones i males notícies. Ací tenim l'església, prova evident dels nostres moments de riquesa i prosperitat. Ací tenim l'Ajuntament, representació de tots els guadassuarencs.

Per esta plaça passen molts moments de la nostra vida, del principi al final, i esta plaça és el lloc també dels moments importants de les nostres festes grans, la Fira i les Danses.

Ací baix dels peus tenim les nostres arrels més profundes. Eixes arrels que han sigut tan ben regades estos dies. Perquè l’aigua que ha caigut no ha provocat altra cosa que fer créixer encara més eixes arrels i alimentar les ganes de festa.

_______

Els guadassuarencs sentim tant la Fira perquè retrata la nostra manera de ser, sense dubte. La Repartició de la Carn és la prova més clara.

Eixe acte i també el gran mercat té molt a vore amb intercanvi, hospitalitat, amb contacte entre persones diferents, té a vore amb rebre cordialment persones de fora, amb el caràcter obert...

No conec a cap persona de fora que haja vingut a Guadassuar i se n’haja anat descontenta.

Ací tenim de tot, persones punteres en ciència, en esport, en cultura, en qualsevol disciplina. Deixem-les fer i voreu de què son capaços. A tots els nivells. I saben fer coses molt ben fetes amb dedicació i treball. Una prova són estos festers.

I és que ens estira la nostra terra, ens estira allò que és nostre. Més del que creguem. Molts guadassuarrencs vénen, retornen en festes, i  molts altres que viuen lluny estan en estos moments de segur pensant en la Fira. Guadassuarencs que voldrien estar ací, tant majors com molts joves que han hagut de moure a treballar lluny per no tindre perspectives fàcils per les seues terres.

Tots ells i elles porten dins les nostres festes, porten dins el seu poble.

_______

Guadassuar és una illa plena de tresors, plena de tradicions que hem sabut conservar des del passat: festes i costums, música, edificis, dites i llengua...

Tenim la sort de poder medir les nostres grans festes, la Fira i les Danses, en segles, no en anys ni en dècades. Això no ho poden dir tots els pobles.

Eixes grans festes no les hem inventat perquè no teníem res, les hem heretat de la història, de les més profundes arrels.

_______

Al nostre riquíssim patrimoni popular, un romanç canta:

El dia de la fira

i festa del patró,

quan els veïns anaven

devots en processó,

en feren una tira

i en borda apropiació,

el terme retallaren

ballant, molló a molló.

Ha passat una setmana del dia del patró i el terme no ho sé, però enguany queda més que clar que la Fira no ens l’ha furtat ningú. I també queda molt clar que som capaços de resoldre-ho tot.

Ens podran furtar el terme, però la nostra manera de ser, la nostra identitat, les nostres festes, que no les toque ningú, que no les compare ningú. Són úniques i són nostres. I en tenim prou, no necessitem tampoc furtar-ne de cap lloc.

Ens hem de creure que som un gran poble, que conservem unes grans tradicions. El que tenim a Guadassuar ens fa únics. No som com tots. Sense cap complex d’inferioritat. El que hi ha fora no és millor que el que hi ha ací. Estem per a que ens miren i ens admiren.

Hem de ser conscients de com fer-ho perdurar de la mateixa manera que els nostres avantpassats ens ho han legat, evitant influències, invents i còpies que destrossen allò que hem aconseguit que sobrevisca al llarg dels segles. Un mal ús ara pot esborrar tot el que hem recollit de la història.

Guadassuarencs, parem-nos a vore el poble, parem-nos a pensar què volem.

Viviu la Fira! Eixir al carrer estos dies és un viatge en el temps i en l’espai, és passejar entre productes d’altres temps i altres llocs. Eixir a la Fira és una degustació d’olors, de sons, de sabors.

_______

Mireu quina cara de contents fan eixos gegants. Són nostres, són únics.

Mireu els festers que satisfets estan de la feina ben feta.

Guadassuarencs, eixiu al carrer i viviu la festa! Les hores que queden, i tots els anys vinents.

Que toquen les campanes, que sone la música, que ballen els balladors i balladores!

Disfrutem de la Fira. Disfrutem del poble. Disfrutem de les persones que ens visiten i de les que tenim al voltant.

I recordeu, poble com este no hi ha cap!

Visca la Fira de Sant Vicent!              
                                                                                                                                                                                                     Joan B. Boïls                                                                                                                                                                                                                                                                                    

pdf