PUBLICACIONS PRÒPIES

La Casa de Pedra fou en origen, fa ja uns quants segles, un almodí, un rebost de gra. Ara és una biblioteca, un rebost de llibres que alimenta la curiositat i el saber dels habitants de Guadassuar. Al seu temps, un llibre és un graner d’informació, un depòsit d’idees; un article també. I un blog pot ser un contenidor d’escrits propis i aliens que ens ajude a observar, a pensar, a reflexionar per a millorar, per a construir, i com no, que ens ajude també a gaudir.

·

·

22 de desembre del 2016

BRESSOLANT


La Diputació de València acaba de presentar Bressolant, un llibre-CD amb quaranta pàgines il·lustrades i onze cançons de bressol tradicionals valencianes, cada una d’elles, interpretada per un o una cantant diferent.

Es dóna el cas que tres d’eixos onze intèrprets valencians han estat últimament per Guadassuar col·laborant amb els Amics de les Danses: María Amparo Hurtado, Eva Dénia i Pep Botifarra. A més, també estan pel disc altres amics de Guadassuar: la violoncel·lista Merce Martínez i  Mara Aranda, qui va actuar a l’Auditori fa uns anys i qui no ha perdut contacte amb l’Associació, darrerament, per haver dedicat a alguns dels seus membres de la gravació del vídeo –a Múnich– de La Petenera “pel coneixement i conservació del patrimoni cultural, de la seua memòria històrica i de la seua difusió i promoció custodiant la joia valuosa de la Tradició”.

Bressolant ha estat coordinat i prologat per Josep Vicent Frechina, qui explicava en l’acte de presentació el significat del treball, el procés d’elaboració del projecte, etc. Una de les cançons –En tan alta que estaves– resulta que no tenia suficient lletra i per tal d’allargar-la, tiraren mà... del Cançoner de Guadassuar i li aplicaren unes estrofes de El meu xic. Així ho va indicar públicament deixant ben clara la procedència –cosa que no fan tots– i així apareix també al llibre: “

És l’estrofa:
El meu xiquet té soneta
i ja tanca els ullets;
dormirà en caroteta
i somniarà els angelets.

Josep Vicent Frechina va ser una de les persones destacades en este món de la música tradicional a les que personalment se li va fer entrega d’un exemplar d’esta publicació (concretament al Café l’Infern de Massalfassar), per tal que, com tots els demés –Eduard Navarro, Eva Dénia, Jordi Reig, Fermín Pardo, Xavier Richart, Merce Martínez, Carles Dénia, Pep Botifarra, etc.– utilitzaren eixe recull de músiques quan cregueren convenient i per a l’ús que cregueren convenient. Com ha passat ara i esperem que continue passant. Unes entregues en mà que portaren darrere moltes converses interessants, molts intercanvis d’idees i molt d’aprendre dels que saben.