La Diputació de València acaba de presentar Bressolant, un llibre-CD amb quaranta
pàgines il·lustrades i onze cançons de bressol tradicionals valencianes, cada
una d’elles, interpretada per un o una cantant diferent.
Es dóna el cas que tres d’eixos onze
intèrprets valencians han estat últimament per Guadassuar col·laborant amb els
Amics de les Danses: María Amparo Hurtado, Eva Dénia i Pep Botifarra. A més,
també estan pel disc altres amics de Guadassuar: la violoncel·lista Merce
Martínez i Mara Aranda, qui va actuar a
l’Auditori fa uns anys i qui no ha perdut contacte amb l’Associació,
darrerament, per haver dedicat a alguns dels seus membres de la gravació
del vídeo –a Múnich– de La Petenera “pel coneixement i conservació del
patrimoni cultural, de la seua memòria històrica i de la seua difusió i
promoció custodiant la joia valuosa de la Tradició”.
Bressolant ha estat
coordinat i prologat per Josep Vicent Frechina, qui explicava en l’acte de
presentació el significat del treball, el procés d’elaboració del projecte,
etc. Una de les cançons –En tan alta que
estaves– resulta que no tenia suficient lletra i per tal d’allargar-la,
tiraren mà... del Cançoner de Guadassuar
i li aplicaren unes estrofes de El meu
xic. Així ho va indicar públicament deixant ben clara la procedència –cosa
que no fan tots– i així apareix també al llibre: “
És l’estrofa:
El meu xiquet té soneta
i ja tanca els ullets;
dormirà en caroteta
i somniarà els angelets.
Josep Vicent Frechina va ser una de les
persones destacades en este món de la
música tradicional a les que personalment se li va fer entrega d’un exemplar d’esta
publicació (concretament al Café l’Infern de Massalfassar), per tal que, com
tots els demés –Eduard Navarro, Eva Dénia, Jordi Reig, Fermín Pardo, Xavier Richart, Merce Martínez, Carles Dénia, Pep Botifarra, etc.– utilitzaren eixe recull de músiques quan
cregueren convenient i per a l’ús que cregueren convenient. Com ha passat ara i
esperem que continue passant. Unes entregues en mà que portaren darrere moltes
converses interessants, molts intercanvis d’idees i molt d’aprendre dels que
saben.
