És el nou llibre d’Enric Ramiro, professor durant uns quants anys de
l’IES de Guadassuar i mamprenedor d’activitats diverses (per exemple les
Jornades de Guadassuar amb les quals es donava a conèixer el poble a propis i
estranys).
Una ribera d’històries són 50 breus relats, adaptacions de contes i històries ja existents però
portades als nostres pobles, a les nostres terres, amb una dosi d’humor i una
conclusió final per a fer-nos reflexionar i ajudar-nos “a ser millors
persones”, com diu el pròleg.
La idea, segons apuntà l’autor a la presentació del llibre, va sorgir a
l’Institut de Guadassuar. Després, eixos contes van ser publicats al periòdic Levante dissabte rere dissabte i ara es
converteixen en llibre.
Com que cada història transcorre en un poble diferent de la Ribera del
Xúquer, una d’elles toca a Guadassuar. És la 17, titulada “El llenyater de
Guadassuar”, que conta el desafiament d’un llenyater aprenent al seu mestre.
Cada conte porta una fotografia actual representativa del poble on
discorre, amb el que el llibre es converteix al mateix temps en un passeig
visual per la comarca. En el cas que ens ocupa, encara que l’acció es porta a
terme a la Garrofera, a la fotografia tenim els pins de la Gran Via...
Però hi ha més referències al poble. A “Les tres carrasques”, ambientat a
Beneixida, una de les tres carrasques protagonistes desitja viatjar al “Pi Redó
de Guadassuar”. Altre, “O correu electrònic o mòbil”, va ser publicat al
periòdic el 5 de juny de 2010, dedicat a l’Associació Amics de les Danses de
Guadassuar, i el protagonista deia que havia estudiat a l’Escola d’Adults de
Guadassuar, però ara, al llibre, diu que a la d’Almussafes, poble destinatari
del conte 27. I a les últimes pàgines, on es nomenen els dedicataris del recull complet, trobem
Teresa Gomis, Marta Collado i l’Associació Amics de les Danses.
Són uns relats en principi pensats per a joves –fruit de l’activitat
d’Enric com a docent– però interessants i útils també per a adults, sobretot
per les reflexions que porten al final d’ells:
“Tots tenim deficiències,
encara que alguns ens n’adonem i altres no. [...] l’autocrítica, un valor escàs
a la nostra societat.” (“La cantimplora nova i la cantimplora vella”)
“El més important és l’actitud d’estar disposat a aprendre.” (“A qui no li
ha passat alguna vegada?”)
“Cal preparar-se molt per
a fer una gran obra, encara que siga menuda. És molt important el gust pel
treball ben fet i els detalls.” (“El gall de l’emperador”)
“Cada obstacle representa
una oportunitat per a millorar la condició de cadascú.” (“Estic molt cansat i
tinc molta presa”)
“...copiar sense pensar no serveix per a res. Podem aprendre de totes i de
tots però contextualitzant el missatge i adaptant-lo a la nostra realitat.” (“Observar
l’observador”)
“I és així com dia rere
dia tenim a les nostres mans moltes solucions però preferim mirar a un altre costat.
[...] el més important és [...] preocupar-nos pel nostre entorn.” (“La
papallona blava”)