Antiguitat i context
La Repartició de la Carn
és una desfilada cívica que es porta a terme cada vint-i-u de gener per la
vesprada al poble de Guadassuar, a la Ribera Alta. Amb aquest acte, de caràcter
laic, s’inicien les festes de la Fira i Porrat de Sant Vicent Màrtir.
La denominació fa
referència al repartiment d’aliments bàsics a les persones més necessitades de
la població per tal que passen unes bones festes, pràctica que ha estat en
actiu fins fa molt poques dècades.
Aquest costum ha cridat
l’atenció al llarg del temps, sobretot en temps de més caresties. És per això
que el trobem reflectit a nombrosos escrits, cròniques, publicacions, etc. Per
exemple el periòdic El Católico de Madrid del trenta de gener de 1854
reprodueix un text del Diario Mercantil
de València de quatre dies abans on es diu que se «escedió lo que habíamos
imaginado» i que «sobre todo, lo que ha caracterizado siempre, y especialmente
este año, las fiestas de Guadasuar es la limosna dada á todos los pobres. Tres
caballerías cargadas una de carne, otra de arroz y otra de pan salieron a las
cuatro de la tarde...». O Las Provincias del vint-i-u de gener de 1908
anuncia que «Por causa del temporal ha sido aplazada la feria hasta el día 1º del
próximo febrero» per tal que els nombrosos assistents no es desplacen debades.
Hem de tindre en compte
que la Fira de Sant Vicent ha sigut tradicionalment la fira de la Ribera, la
fira a la qual han acudit massivament visitants dels pobles del voltant i també
d'altres comarques en èpoques en que encara no havien proliferat les fires
actuals, contractades o encarregades, sinó que els visitants acudien per
adquirir productes d'us habitual, un mercat de necessitats, i els comerciants per la transacció econòmica que es produïa.
Es desconeixen els
inicis exactes d’aquesta fira, si bé es sap que en origen era un porrat que es
situava, com en altres casos, junt el santuari, a l'actual plaça Major, on
trobem l'església barroca amb façana renaixentista –monument declarat BIC– i el
campanar amb la base del que fou torre àrab de l'alqueria a partir de la qual
sorgí el poble.
L'advocació del temple a
sant Vicent ja la trobem documentada el 1401, mentre que el primer escrit sobre
la fira data del 1716 on es citen un majorals
organitzadors de la festa, tenint en compte que els arxius de Guadassuar
foren cremats a la Guerra Civil l'eclesiàstic i a la Guerra de Successió el
municipal i només es conserva documentació a partir de 1713.
Elements
La Repartició de la Carn,
tot i que no es centra actualment en distribuir aliments als més necessitats
sinó en repartir dolços típics pel carrer als vilatans que ixen a gaudir de la
fira, continua conservant la seua singularitat pels diferents elements que la
conformen.
Primerament el mateix
fet de la patent solidaritat en tindre en compte tots els veïns per celebrar i
compartir la festa menjant i bevent. Així rotllets fregits, rossegons,
carquinyols, tabaquets de coco, suspiros d’ametla o d'anou, etc. regats
amb mistela són distribuïts pels majorals a tot qui presència la desfilada.
Aquestos queviures es
transporten sobre menuts carros estirats per animals, carros dels que
s’utilitzaven no fa molts anys per a les feines agrícoles o per a la venda
ambulant d'aliments.
També les carrosses on
es situen majorals i familiars van estirades per animals, bé per bous de
càrrega, bé per cavalls, matxos, etc.
Les autoritats, i
darrere de tot la banda de música interpretant pasdobles –no música de xaranga–
tanquen la comitiva.
La desfilada l'obrin dos
gegants i quatre cabuts. Els dos gegants són la Séquia Reial i el Cano, símbols
de la riquesa agrícola que ha caracteritzat el poble fins fa molt poques
dècades. Els quatre cabuts, amb quatre tipografies distintes –un llaurador, una
iaia, un àrab i una jove–, representen quatre alqueries que donaren origen a la
població Palanxet, Prada, Aurí i Fentina. Els sis personatges ballen una música
creada a partir de diverses melodies vocals tradicionals de Guadassuar que ara
són interpretades per dos dolçaines i un tabal.
Darrere de gegants i
cabuts es balla el Bolero de Guadassuar, introduït el 1999 a la desfilada com a
element propi i identificador per Paloma Cucarella i Alicia Monleón,
preocupades i encarregades de recuperar aquest ball. Així, música pròpia
interpretada amb uns pocs instruments de vent de banda, junt a indumentària i
moviment, formen el seguici.
D'altra banda, i dins
l'àmbit literari, trobem les anomenades decimetes. És característic a la
Repartició de la Carn el llançament, junt confeti i serpentina, d'uns menuts
papers de colors en un huité de grandària als quals s'han imprés curtes poesies
de caràcter popular, les tradicionals decimetes. Són confeccionades pels
mateixos majorals o bé per qualsevol altra persona que es llance a l'elaboració
d'elles. I mai estan exemptes, a més del caràcter popular, d'una bona dosi
d'humor i també de crítica a qüestions d'actualitat o de la mateixa fira. Cada
any podem trobar-ne de noves o de reimpreses d'edicions passades.
Tres exemples entre les
centenars existents. Una del segle XIX, del mestre d’escola Llorenç Ruiz Osca:
A la grupa i en
tartanes,
en carros
d’aigua i a peu,
acudix des de
les deu
multitud de
caravanes.
La xica que té
prou ganes
de tastar el
bon torró
li diu al
nóvio: –Simó,
¿qué me
compres? –Oi, salero,
en cinc cèntims
un touero
mos donarà un
margalló
Altra molt actual, de 2018:
Llegint
esta decimeta
pots
sentir-te afortunat,
resulta
que has sigut premiat
sense invertir
cap pesseta.
Esta és
la nostra terreta,
el lloc
que ens ha vist jugar,
de
vegades també plorar.
Replega
content el premi,
siga
quin siga el teu gremi,
perqué
eres, de Guadassuar.
I una tercera, de caràcter més
culte, de per Rafael P. Súria, escriptor instal·lat durant uns anys a
Guadassuar, signant de les Normes de Castelló:
Hi ha
gent, genteta i gentola,
de via
ampla i via estreta;
algunes,
fent de moixeta,
i
altres, rodant com la mola.
La
gent, si és bona rodola,
si és
genteta, viu com pot.
(Ambdues,
sens veu ni vot.)
Però
com tot el món sap,
la
gentola s’ompli el pap
encara
que no fa un brot.
Balls i músiques,
història i simbologia, indumentària, literatura popular, aliments i beguda
típiques, oficis d’arrel, animals i objectes del passat d'interès etnològic,
valors solidaris, participació popular, sentiment de poble... tot al llarg
d’unes hores en la Repartició de la Carn.
El robatori del terme
En relació amb aquestos
balls, l’Associació Amics de les Danses publica la primavera de 2017 un CD
titulat El robatori del terme.
El disc pren el nom d’un
romanç tradicional de Guadassuar que conta com uns forasters furten un tros de
terme el dia de la fira mentre els llogarencs estan gaudint de la festa. Al
mateix temps el títol fa referència al fet assenyalat de robar melodies a les músiques vocals quasi extingides per a
convertir-les en balls.
Així trobem nombroses
cançons cantades per guadassuarencs des de quatre fins a setanta-set anys, a
capella, sense cap arranjament, i a continuació la reconversió corresponent en
un ball interpretat amb dolçaines o amb tres instruments de vent de banda,
clarinet, trompeta i trombó. S'inclouen també balls utilitzats a les
celebracions de sant Antoni i l’Aurora, dins el context de la fira.
Alhora hi ha altres
arranjaments instrumentals per a instruments de corda o flabiol, servint de
motiu conductor al llarg de les seixanta sis-pistes de que consta el CD la
melodia de la Xàquera de Guadassuar, utilitzada a l’Eixida de les Danses
i en gran part coincident amb la melodia de l’esmentat romanç El robatori del terme.
El disc compta amb la
col·laboració extraordinària del dolçainer Xavier Richart –de mare
guadassuarenca–, de María Amparo Hurtado o de Pep Gimeno ‘Botifarra’ que
interpreta El robatori del terme, el
cant de batre La faena és el dimoni i
el Bolero de Guadassuar amb les
lletres genuïnes del poble, així com una estrofa de Les xiques de la Ribera.
Tanca el disc el quintet
de metalls Spanish Brass amb la instrumentació d’un bolero manuscrit conservat
a Guadassuar, una partitura amb signes de major elaboració, com a prova de l’ús
que se li pot donar a les músiques tradicionals que han perdut el seu ús però
que poden ser reutilitzades i adaptades per a altres menesters.
Qüestions socials
“Atesa la
seua complexitat social, la festa es converteix en un importantíssim
observatori de l’esdevenir històric, en una manifestació sociocultural que
tendeix a reflectir les característiques dels grups humans que la celebren.”
Aquesta cita de Gil Manuel Hernández Martí defineix perfectament el que hi
ocorre a la Repartició de la Carn, un acte tan particular.
És un cas
més del que ha conservat Guadassuar fins els nostres dies, de manera
inconscient però de manera viva i natural, adaptada al pas del temps, com al
mes d’agost ocorre amb les Danses.
I els guadassuarencs,
que formen part activa d’aquestes festes, no com a espectadors que estan
assistint a un acte organitzat per persones alienes on res es té a vore, sinó
des de dins, sentint-se part d’elles, encara que siga com a simple públic que
assisteix a contemplar el que es fa.
La Repartició de la
Carn, un acte singular, exclusiu, lluny de globalitzacions i incursions
uniformitzadores, lluny d’influències que la convertisquen en una cavalcada
més.